Del Catllar a Renau passant pel pantà del Gaià

Després d'unes quantes sortides sense entrada al blog, per aclamació popular, decidim reprendre'l amb aquesta publicació sobre una preciosa ruta, assequible per a tothom i apta, especialment, per aquest dies de fred en què ens fa basarda pujar a la muntanya. 
Ens atansem fins al municipi del Catllar (Tarragonès) on deixem el cotxe aparcat i comencem aquesta ruta de poc més de 16 quilòmetres que es troba entre les Rutes de Catalunya i forma part del Camí de Sant Jaume, com ens indica una fita amb l'anagrama de la petxina groga característic; concretament enfilem el camí del Catllar a La Secuita pel GR 172 que porta també a Renau i a Santes Creus. 
L'objectiu és arribar a Renau (6,9 Km), passar pel pantà i tornar al punt de sortida.
Després de la foto de rigor inicial, comencem a caminar cap a les 10 del matí em una jornada festiva poc freda i molt assoleiada; ni els gorros ni els guants, ni els anoracs, pràcticament, caldrà treure de les bosses per la bona temperatura que fa.

Sortim del poble per una pista passant per una vella fàbrica enrunada, travessem la via de tren antiga de la línia Reus-Roda i ens endinsem al bosc de roures, alzines, freixes i oms, passant prop d'alguns camps de conreu. Tot i que sec veiem també el curs del torrent de Renau que neix a Vilabella, i que com tots els de la nostra zona, és irregular i porta aigua molts pocs dies a l'any. Alguns ruscs d'abelles i algunes formacions geològiques de consideració com unes importants balmes en la zona coneguda com a les Coves.
Arribem a Renau, petita població on viuen poc més de 150 habitants. Ens aturem uns moments a la plaça on s'ha instal·lat un pessebre i s'hi troba l'església de Santa Llúcia que data de l'any 1435. Fem un refrigeri assegudets al sol i reprenem el camí de tornada passant, però, abans per l'embassament del Gaià o del Catllar, que es va inaugurar l'any 1975 amb l'objectiu de proveir el complex petroquímic de Tarragona, encara que mai ha arribat al màxim de la seva capacitat; el més habitual és veure'l al voltant del 10%. Tot i així té el seu encant, a més de ser un espai protegit per la diversitat d'hàbitats i espècies florals.
Des de dalt de la presa impressiona la vista a la llunyania de la serra del Montmell i de l'altra banda el Tossal de Miramar, la vall del Francolí i al fons les Muntanyes de Prades. 
Un cop observat el bell paisatge reprenem el camí de tornada, ara a pas més lleuger per arribar a l'hora al Celler de ca l'Àvia, on ens espera un suculent dinar per completar la jornada.

   

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El descobriment dels Ports de Tortosa-Beseit

Imatge
Al sud de Catalunya s'hi troben els Ports de Tortosa-Beseit , un indret preciós i que potser moltes persones desconeixen.  Un matí de diumenge del mes de juny quan la calor encara era suportable, ens decidírem a fer-hi una incursió.  Sortírem de Tarragona i Reus i en poc més d'una hora i quart ens plantàrem als afores d' Horta de Sant Joan, la vil·la en què residí Picasso a finals del segle XIX i en la qual pintà algunes de les seves obres abans d'iniciar l'època blava de les seves creacions. Cap dels quatre (aquell dia no ens acompanyava l'Isi) havíem trepitjat aquelles muntanyes, sí que coneixíem la banda més popular del Matarranya (Beseit i Vall-de-roures). Així és que després d'emprendre un camí força malmès que parteix prop de la cruïlla d'Horta de Sant Joan a la T-333 i que ens deixà als peus de la muntanya a tocar del mas Andill , deixàrem el cotxe sota l'únic pi que hi havia per fer ombra, i amb la bella vista del convent de sant
Més informació

Els estanys de Tristaina, Andorra

Imatge
Un altre bell indret de l' Andorra natural i pirenaïca, la que es troba fora dels carrers comercials de les localitats d'Andorra la Vella o Escaldes, lluny del bullici i del soroll, on és fàcil desconnectar i assossegar ment i esperit, es tracta dels estanys de Tristaina a la parròquia d' Ordino . La ruta s'inicia a la vora de l'edifici de serveis de la Coma d'Arcalís , a l'estació d' esquí de Vallnord , on hem deixat aparcat el vehicle sense dificultat perquè encara no hi ha massa gent. De seguida el sender s'enfila muntanya amunt pel que es coneix com la Coma del Forat . El primer estany s'obre aviat davant els nostres ulls (20 minuts), potser per això és un dels llocs més visitats del Principat.  La pàgina web Turisme d'Andorra la defineix com una excursió de dificultat moderada però apta per a senderistes de tots els nivells, potser per això no és extrany trobar-s'hi persones amb gossos que aprofiten per banyar-se en els es
Més informació

El Camí de Sant Jaume, de Santiago a Fisterra

Imatge
Aquesta vegada sí que l'hem feta grossa!, enganxats definitivament al caminar (activitat que cada vegada ens atrapa més i més), les ganes de natura i l'estiu al davant, decidírem destinar una part de les nostres vacances a fer un tram del Camí de Sant Jaume .  Com que dos dels components del grup n'havien fet ja algun anteriorment, convinguérem a fer el camí que va de Santiago de Compostela a Fisterra . Aquest tram del Camino , que també se'l coneix com l' epíleg o la prolongació del Camino de Santiago , els més agosarats el fan en tres jornades, la gran majoria en quatre, i nosaltres optàrem per fer-lo en cinc, un cop vistes totes les possibilitats i valorades les nostres ganes de caminar, però també de gaudir de les vacances.  Us expliquem com va anar. Arribàrem una tarda de diumenge del mes de juliol (pocs dies abans de la gran festa de la comunitat gallega), a Santiago de Compostela amb avió. Un taxi ens conduí des de l'aeroport al nostre allot
Més informació