La Marxa Torreforta-La Mussara, tota una experiència

Envalentonats però amb expectació començàvem la jornada a les 7,30 del matí del primer diumenge d'abril. Els de sempre, menys la Fernanda i l'Isi que marxava aquella mateixa nit a fer el Camino de Santiago en solitari, valent Isi!!

De fet no es pot dir que anàvem sols, ens acompanyaven, o millor dit nosaltres acompanyàvem, a 197 persones més, que com cada any, des de en fa vint, es trobaren de bon matí davant la Torre forta, antiga fortificació del segle XVII, que posteriorment donà nom a un dels barris de Ponent de Tarragona. Participàvem en la 20a i última edició de la Marxa Torreforta-La Mussara organitzada per l'Agrupament Escolta i Guia de La Salle Torreforta (GELSTO).

Foto de tots els participants, primer avituallament, i sortida puntualment a les vuit del matí. Ens espera un recorregut de gairebé 32 quilòmetres per arribar a La Mussara i assolir 977 metres sobre el nivell del mar. 

Travessem el barri de Torreforta per dirigir-nos cap a Bonavista i La Canonja i passar pels voltants de l'Aeroport de Reus amb parada per esmorzar al Pi de Bofarull, arbre declarat monumental per la Generalitat de Catalunya i que es calcula que pot tenir entre 350 i 400 anys de vida. (La gent de Reus sabem que això és gràcies a la gran quantitat de pixum dipositat pels quintos que feien la mili a la Base Aèria abans que es reconvertís en aeroport civil). 

Poc més de 15 minuts, suficients per a agafar forces i encarar el tram més pesat (segons la nostra opinió) de tot l'itinerari: el pas per la riera de la Quadra i el barranc del Pi del Burgar, a la vora de Reus, fins a arribar a Almoster; han estat uns vuit quilòmetres caminant per arenes toves que dificultaven el pas ferm dels caminants; cap queixa, cap baixa, tothom "avanti".

A la plaça d'Almoster segona parada amb avituallament. Ara toca aigua fresca i plàtan. Visita als lavabos del casal del poble i seure al terra de la plaça mentre el personal reposa forces, xerra o es fa fotos al photocall.

Mitja horeta escassa de parada. Seguidament tothom dempeus i tornem-hi. Ara enfilem ja cap a la muntanya per la urbanització el Picarany, enmig d'un bell bosc de pins. Llegim a la Vikipèdia que el nom també és el d'un barranc que discorre pel terme i dona nom al mas de Picarany on va viure el poeta reusenc Gabriel Ferrater. Continuem pujant i pujant per arribar al coll de la Batalla, al terme de L'Aleixar i a 450 metres, cruïlla del camí de Reus a Prades. És un indret realment bonic, amb un senderó estret que es va enfilant i només permet als caminants anar en fila índia i rapidet, ningú s'entreté ni tan sols a fer fotografies!

Arribem a la pròxima parada, el mas d'Anguera, on l'organització de La Marxa té pensat fer l'aturada per dinar; és el moment ideal, hi arribem passades les dues del migdia. Tornem a tenir avituallament. Aquest cop amb aigua fresca, galetes i dolços per a renovar energies i endolcir l'àpat, majoritàriament, a base d'entrepans. Temps d'asseure's a la vora del camí, al sol o a l'ombra segons els gustos, o entre sol i ombra, perquè malgrat que el dia és radiant, un aire fresquet no deix que la temperatura s'enfili excessivament, cosa que agraïm per unanimitat totes les persones que participem en La Marxa.

Amb puntualitat britànica arrenquem tot el grup a les tres de la tarda per afrontar el tram final de l'itinerari; els cossos comencen a estar "tocats", encara que després de la paradeta reconstituent s'afronta amb més ganes. M'admira l'heterogeneïtat de persones d'aquest gran grup, en el qual predominen les de mitjana edat, encara que també hi ha persones grans que van fent, al seu ritme, i no es queden pas enrere, i també gent jove, fins i tot un parell de nanos que aguanten fins al final.

Quan per fi s'albiren al davant les antenes repetidores de La Mussara la satisfacció llueix a totes les cares; un senderó cara avall ajuda a fer créixer aquesta sensació; el tram final per la carretera  es fa pesat, tothom té ganes d'arribar! Quan apareix el cartell La Mussara i els autobusos aparcats, la joia ja és plena. Passar sota l'arc d'arribada, rebre els aplaudiments dels participants, la vista de les restes de l'antiga església de Sant Salvador... objectiu aconseguit! 

L'organització es marca un nou detall en celebrar la vintena edició de la marxa i sembla que l'última perquè qui està al capdavant, en Jordi Santolària, necessita focalitzar els seus esforços en noves aventures; no ens estranya gens, hi ha una feinada en organitzar aquest "sarau". Com a fi de festa pastís i cava. 

I per als esperits, un altre premi millor encara, la vista des del capdamunt del cingle de les Airasses, a 990 metres d'altitud i contemplar la meravellosa vista sobre el Camp de Tarragona i el mar a l'horitzó, de bellesa indescriptible!

No podrem tornar a repetir La Marxa perquè ha estat l'última edició, però sempre guardarem en la nostra memòria aquesta experiència que a més ens ha esperonat a assolir nous reptes dels quals us anirem parlant en futures entrades.