Pujada a la Mola de Colldejou (Baix Camp)

Matí de dissabte, 7 de gener del nou any 2017. Dia clar i radiant però fred, molt fred. Avui en el nostre grup de caminants hi falta una peça clau, la Fernanda, que per motius familiars es troba a "la capital del reino". Ens acompanya, però, el cinquè element, l'Isidre. 
Amb un sol vehicle ens dirigim cap a Colldejou, poble del Baix Camp (he de reivindicar el nostre territori, estic envoltada de "pelacanyes"!!), tocant al Priorat, i abraçat per la Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou, una imponent muntanya que s'aixeca entre els municipis de Colldejou i la Torre de la Fontaubella oferint una esplèndida vista amb el Mediterrani al fons.
Aparquem al cotxe a la plaça de l'església i ens disposem a iniciar l'itinerari circular pel GR amb l'objectiu de travessar el bosc d'alzines, pujar a la Mola de Colldejou (922 m) i baixar-la per l'altre costat fent cap a la mateixa plaça del poble. Preveiem unes 3 hores de caminar i entre 9 i 10 quilòmetres.
L'itinerari transcorre uns metres per camí empedrat per començar aviat a enfilar-se muntanya amunt en terreny força rocós. Al capdamunt ens esperen esplèndides vistes sobre les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre, llàstima que el dia no és prou clar i tot i saber que al final de tot hi ha el mar no l'acabem de veure prou bé. Al nostre davant el castell d'Escornalbou i el parc eòlic de la Serra de l'Argentera amb els molins a ple rendiment aprofitant el vent que hi fa. 
Breu paradeta per contemplar el paisatge i agafar forces per dirigir-nos cap a la Mola; ara si "moment cabra" Fernanda!, amb un vent gèlid que ens glaça fins a l'ànima, res comparat amb el que ens espera quan coronem i arribem al capdamunt situat a 919 metres. El vent és molt fred, tant que no és aconsellable ni tan sols treure's els guants per fer fotos; tot i així, l'oportunitat de veure al davant la serra de Llaberia, al costat el Montsant i les muntanyes de Prades i al fons endevinar l'horitzó del mar, és una fotografia per la qual val la pena que se't gelin les mans.
Anem a cercar raser a l'interior de les restes de l'antiga torre de pedra, una fortificació militar construïda en el segle XIX durant les guerres carlines en una excel·lent posició estratègica. Mentre engolim rapidet l'entrepà l'Isidre troba una pedra pintada a mà amb un missatge manuscrit en el qual s'explica que és un regal a la muntanya i a la vida, una singular iniciativa d'una tal Julia que ens convida a deixar la pedra en el pròxim cim que assolim; en la nota ens parla d'altres projectes semblants com Búscame en la cima.com i la història de la Noe, una noia jove que es va quedar tetraplègica a causa d'un accident. Sens dubte deixarem la pedra en el pròxim cim Julia i Noe!
Agafem la pedra, ens tornem a posar els guants i iniciem la baixada passant pel Bassot de la Mola, una bassa on abeuren els animals, no pas avui que està completament gelada!
Continuem pel senderó i després muntanya avall, en algunes zones obagues trobem racons glaçats dignes de foto. Hem vist algunes zones amb predomini de belles alzines, sobretot a les parts altes, a les baixes hi abunda el pi.  
En acabar el descens pel Coll del Guix trobem la pista de terra que ens porta de nou de tornada a Colldejou. Petit refrigeri al bar del poble i de tornada cap a casa.
Cal destacar que tot el recorregut està ben senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR. L'itinerari és altament recomanable per als amants de la muntanya i el tenim a la vora de casa!


    



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Marxa Torreforta-La Mussara, tota una experiència

Tornem al Montsant. Ruta dels cartoixans