Tornem al Montsant. Sant Joan del Codolar-Roca Corbatera-Ermita de la Mare de Déu del Montsant- Sant Joan del Codolar
Aparquem a la petita esplanada de l'ermita de Sant Joan del Codolar, després de pujar en cotxe per l'estreta pista des de Cornudella. Veiem l'ermita des de fora, perquè està tancada. Es tracta d'una edificació barroca del segle XVI habitada per una ermitana que en aquells moments està entretinguda xerrant amb uns altres excursionistes.
Ens posem en marxa minuts abans de les 10 del matí per iniciar la ruta direcció Grau del Montsant i Cova Santa
pel camí del Montsant, força costerut en el primer tram. Ens envolta,
però, un paisatge i unes vistes espectaculars sobre el pantà de Siurana, i sorprenentment, gran varietat de flors silvestres. Ens entristeix, però, veure una part cremada l'estiu passat i només desitgem que no torni a passar.
Ens
trobem a més de 1.000 metres. Primer "moment cabra" del dia quan baixem
per l'estreta entrada, humida, relliscosa i fosca per entrar dins la Cova Santa, una de les més populars del Montsant, amb alguna estalactita, i per sort sense cap rat-penat.
En sortir i tornar a veure la llum del dia ens asseiem per esmorzar i prendre el cafè en forma de caramel (made in Fernanda) i reprenem el camí desviant-nos un moment per visitar l'altra cova d'aquest itinerari, la cova del Moloner, antic refugi dels ramats de bestiar.
En sortir i tornar a veure la llum del dia ens asseiem per esmorzar i prendre el cafè en forma de caramel (made in Fernanda) i reprenem el camí desviant-nos un moment per visitar l'altra cova d'aquest itinerari, la cova del Moloner, antic refugi dels ramats de bestiar.
Torna a tocar pujar, aquest cop fins al capdamunt de la Serra Major. Parada instantània pel selfie de rigor i el gaudi de les magnífiques vistes. LLàstima que el dia no és del tot clar!
Seguim en direcció a la Roca Corbatera, el sostre de la comarca del Priorat i del Montsant, a 1163 metres d'altura.
A l'esquerra veiem l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, la nostra pròxima destinació. Seguim un caminet que ens porta a un mirador però que no baixa fins a l'ermita. Decidim arriscar-nos a baixar pel dret. "Moment cabra 2". Desnivell pronunciat per zona boscosa amb molta pinassa i fulles i branques seques. Després del descens enganxem novament amb el camí i arribem a l'ermita. També està tancada.
Aquesta ermita, situada a 1.035 metres, està dedicada a Santa Maria del Montsant i es va construir en el segle XII. Especial devoció li tenien els habitants dels pobles dels voltants: Albarca, La Morera de Montsant, Cornudella i Ulldemolins.
Després de descansar uns moments sota els arbres, (el sol comença a ser fort), reprenem el camí de l'ermita direcció cap al Grau Gran. En aquesta zona el paisatge és més rocallós i àrid. Iniciem el descens que es fa una mica pesat. Desnivell acusat, pedregós i estret, sol de justícia que cada cop és més fort, cert grau de cansament i ganes d'arribar.
Per fi, després de donar el tomb a la muntanya pràcticament, en un revolt, veiem l'esperada ermita de Sant Joan de Codolar.
Fem una breu parada al mirador abans d'arribar-hi, on cada any per Nadal les colles excursionistes instal·len els seus pessebres. Un lloc preciós, imponent i sobrecollidor que ens porta a parlar d'aspectes trascendentals referits a la vida i la mort.
Arribem a l'ermita. Fi de l'itinerari. Ens refresquem a la font cara i mans i ens disposem a agafar el cotxe que es troba a la solana, a més de 30 graus de temperatura, esperant-nos. Sort que el trajecte és curt.
Ens aturem a dinar a Cornudella a la Fonda El Racó on reposem forces a base d'esqueixada, caragols, corder a la brasa i maduixes amb nata. Una petita recompensa a l'esforç de la caminada de 4 hores aproximadament que hem fet aquest matí de diumenge.
Una recomanació si voleu fer aquest itinerari: matineu una miqueta més o espereu a fer aquesta ruta a la tardor o a principis de primavera.
Seguim en direcció a la Roca Corbatera, el sostre de la comarca del Priorat i del Montsant, a 1163 metres d'altura.
A l'esquerra veiem l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, la nostra pròxima destinació. Seguim un caminet que ens porta a un mirador però que no baixa fins a l'ermita. Decidim arriscar-nos a baixar pel dret. "Moment cabra 2". Desnivell pronunciat per zona boscosa amb molta pinassa i fulles i branques seques. Després del descens enganxem novament amb el camí i arribem a l'ermita. També està tancada.
Després de descansar uns moments sota els arbres, (el sol comença a ser fort), reprenem el camí de l'ermita direcció cap al Grau Gran. En aquesta zona el paisatge és més rocallós i àrid. Iniciem el descens que es fa una mica pesat. Desnivell acusat, pedregós i estret, sol de justícia que cada cop és més fort, cert grau de cansament i ganes d'arribar.
Per fi, després de donar el tomb a la muntanya pràcticament, en un revolt, veiem l'esperada ermita de Sant Joan de Codolar.
Fem una breu parada al mirador abans d'arribar-hi, on cada any per Nadal les colles excursionistes instal·len els seus pessebres. Un lloc preciós, imponent i sobrecollidor que ens porta a parlar d'aspectes trascendentals referits a la vida i la mort.
Arribem a l'ermita. Fi de l'itinerari. Ens refresquem a la font cara i mans i ens disposem a agafar el cotxe que es troba a la solana, a més de 30 graus de temperatura, esperant-nos. Sort que el trajecte és curt. Ens aturem a dinar a Cornudella a la Fonda El Racó on reposem forces a base d'esqueixada, caragols, corder a la brasa i maduixes amb nata. Una petita recompensa a l'esforç de la caminada de 4 hores aproximadament que hem fet aquest matí de diumenge.
Una recomanació si voleu fer aquest itinerari: matineu una miqueta més o espereu a fer aquesta ruta a la tardor o a principis de primavera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada