Des de La Riera al Bosc de la Marquesa passant per la pedrera del Mèdol

Sortim de La Riera de Gaià, concretament de la urbanització El Castellot (el nom ve del Castell de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot, les runes d'una antiga fortalesa del segle XII, propietat dels senyors de Montoliu, que fou derruït durant la Guerra del Francès) i anem direcció Mas Blanc, una finca al costat d'una pedrera, actualment en explotació, per continuar camí fins a l'alt de Sant Simplici, elevació de les ondulacions muntanyenques litorals que sobresurt enmig del paisatge, i que ha esdevingut un punt de referència per als pescadors de la zona, com a element que els ajuda a ubicar-se en ser un dels primers punts de terra visibles des del mar; per a nosaltres, un esplèndid mirador de tota la costa des de Tarragona fins a Torredembarra.
Continuem camí per fer cap a la pedrera del Mèdol, de visita obligada, no només per als amants de la història, sinó també per a les persones interessades en la natura, perquè les condicions ambientals de la zona hi han creat un microclima que ha afavorit l'existència d'un ecosistema propi.
La primera sensació que es té quan es creua o salta la tanca d'aquest recinte (l'accés és gratuït però només, i dic només, s'hi pot entrar de dimarts a dissabte i de 9 a 14h), és que el temps s'hi ha aturat; la imaginació comença a volar i fàcilment veiem els treballadors de la pedrera treballant de sol a sol per tallar les grans pedres que, possiblement, serviren per a la construcció d'alguns dels grans monuments de l'antiga Tarraco. 
La pedrera del Mèdol és una gran conca o foia (Clot del Mèdol) de més de 200 metres de llargada i una amplada que varia entre els 10 i els 40. En el centre destaca l'anomenada Agulla del Mèdol, un impressionant monòlit de 16 metres d'alçada que resta com a testimoni de la cota inicial d'extracció de pedra. En altres zones es poden observar també fronts de talla i fins i tot blocs a mig extreure. De fet, els entesos han calculat que d'aquesta pedrera van sortir uns 50.000 m3 de pedra. Dues coses recomanem: pujar fins al mirador, que permet una vista general de tot el recinte, i baixar dins la pedrera i recórrer-la.
Després de reposar forces amb esmorzar portat de casa i un cafè concentrat en forma de caramel, continuem la nostra ruta cap a la Punta de la Móra i el Bosc de la Marquesa, un itinerari força concorregut que transcorre a la vora del mar per damunt de la platja LLarga, la cala Fonda o Waikiki, però enmig d'una zona boscosa; un espai singular i que miraculosament ha sobreviscut a l'agressiva especulació urbanística, fet que ha permès la preservació d'un important patrimoni natural i ecològic format majoritàriament per pi blanc i pinyoner, savines i margalló. El que crida més l'atenció són les petites plantacions que es troben al llarg del ca, segurament fetes per escolars en una visita a la zona, una bona manera de preservar i ensenyar a estimar el nostre planeta. 
Acabem l'itinerari a les portes del càmping de La Móra on hem deixat estacionat un dels vehicles. Dinem a la pizzeria Boscos, un restaurant recomanable, tant per quantitat, com per qualitat dels productes que ofereixen. 
 


 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Marxa Torreforta-La Mussara, tota una experiència

Pujada a la Mola de Colldejou (Baix Camp)

Tornem al Montsant. Ruta dels cartoixans